Gràcies, Cal·los

per Tomeu Martí (*)

La derrota de Cal·los Delgado al congrés del PP reafirma allò que molts ja sabíem –i havíem escrit– des de fa temps: les estrambòtiques tesis sobre la llengua pròpia de les Balears són molt minoritàries dins el PP i absolutament residuals en el conjunt de la nostra societat. El desacomplexament de Delgado a l’hora d’agitar-les com a bandera ha servit per a demostrar-ho numèricament. Gràcies!

Cap de les dues candidatures no representen una vertadera renovació del PP. Si l’encapçalada per Estaràs intentava renovar el discurs amb una majoria de gent que ocupava llocs destacats amb Matas, la que duia com a número 1 Delgado era plena de gent promocionada per Matas i amb el discurs defensat i posat en pràctica per l’anterior direcció. O ja se’ns ha oblidat que en els discursos ideològics de Matas hi havia les mateixes idees i les mateixes mans que en el "discurs" de Delgado?

Qui omple el caparrí de Delgado és qui redactava els discursos de Matas.

No sabem si ha arruïnat més mitjans de comunicació o més carreres polítiques.

(*) Publicat en el Diari de Balears el dia 13 de juliol