En relació a les expectatives creades pel rebombori institucional: inauguració de pinyol vermell, pàgines de diari pagades... la visita a Galatzó va resultar decepcionant.
A Galatzó el més important són les ovelles, després les cabres, després matar cabres, després no ho sé, potser mostres de cultura popular: requilla, per exemple.
S´hi pot arribar a peu pels dos camins amplíssims de cotxe fins a les cases i després hi ha tres o quatre itineraris, ben senyalitzats per les mares escolàpies. Tot això, naturalment, sense molestar les ovelles, les cabres, els matacabres i sempre atents als rètols instructors. La resta no és gens clar, per si de cas millor no demanar res, ni on són els molins ni on tenen un altre safareig més llarg de Mallorca. Tinguem present que fer dreceres, un caminoi no previst o intentar un circuït no està gens previst, així que sortir del camí, per exemple, pot crear un problema de protocol. Anar per darrera les cases o els sestadors també és una idea de molt mal gust, entre d´altres coses, perquè sembla un campament de refugiats abandonat.
Les cases són tancades, amb aspecte d´obres sine die i molta brutor i desídia pels racons i corrals. Ni tan sols en cas de tormenta no és gens clar a on ens podríem aixoplugar. De porxades en sobren, però quasi per tot està marcat amb aquesta cinta que posa la policia quan hi ha hagut un accident, o un assassinat, així que botar-la, també és políticament incorrecte.
Que hem perdonin els amics de les llegendes, però per fer creïble la del comte Mal, haurem de dir que era un plasta, que no es menjava una rosca i que es passava el dia badallant, amb permís de les ovelles, naturalment.

 

(*) Publicat en el Diario de Mallorca el dia 30 de maig de 2008