Estic passejant pel Born i molts joves estan asseguts als bancs, tots ells gaudint de l´ombra dels arbres que ofereix aquest passeig i de la companyia dels seus amics. Atura un cotxe de policia, es dirigeix a un d´aquests grups nombrosos de joves i els demana què estan fent. Continuo caminant i al Parc de la Mar altres policies estan parlant amb altre grup de joves. Al cab d´una estona aquests mateixos policies s´atraquen a altres grups de joves "per saber què estan fent". Treball amb adolescents i em comenten que aquesta situació es produeix sovint. Supòs que aquests professionals ho fan de bona fe, però els nostres joves es senten controlats i molt incòmodes quan la policia sense cap raó els demana explicacions o la documentació només pel seu aspecte en la vestimenta. Molts els tracten com si fossin delinqüents quan no han fet res dolent. Vostè, adult, imagini que està amb els seus a la platja o prenent un cafè al bar i s´atraca un policia perque li expliqui què està fent? no ho trobaria una intromissió en la seva vida privada? Per què no confiam un poc més i els donam l´oportunitat de fer-se creure? Anem a escoltar als joves, així podem discernir amb ells i aconseguir una bona convivència. Anem a potenciar que siguin responsables i autònoms, però primer els hem de mostrar respecte i escolta. Si el govern vol prevenir casos d´irresponsabilitat ciutadana hauria de començar per resoldre problemes com la dificultat d´emancipació residencial i la precarietat laboral. El que realment necessita un control és el contingut violent que s´emet a la televisió, però com això pareix una utopia, sí es podria controlar un poc més alguns delinquents que van vestits de "traje y corbata" (cas Andratx), o el cas d´altres una mica egocèntrics, també molt ben vestits, que s´augmenten el sou al seu parer (com el batle del meu poble, Calvià). Tan de bó pujassin el sou dels professors en la mateixa proporció! (*) Publicat en el Diario de Mallorca el dia 10 de juliol de 2007