El català, llengua pròpia de les Balears, rep el seu impuls més important des de les escoles, amb la feina del dia a dia dels mestres amb els escolars, amb l'objectiu que dominin per igual les dues llengües oficials de les Balears, la catalana i la castellana.

Ens trobam en aquests moments davant l'intent més ben planificat de la història d'acabar amb l'ensenyament de la llengua catalana a les Balears, i més concretament al municipi de Calvià, protagonitzat pel Partit Popular.

Aquesta acció s'inicia des de la Conselleria d'Educació que crea un decret, el de trilingüisme, encaminat a llevar protagonisme al català a les escoles.

L'Ajuntament de Calvià fa una tasca complementària sota la direcció directa del batle Delgado. És conegut que aquest ha manifestat clarament el seu rebuig de la catalanitat de Mallorca, per exemple en el discurs de les festes del rei en Jaume on va afirmar:

«La Reconquista es la lucha por esta 'recuperación' de la España perdida, de 'toda' España, no de tal o cual territorio, hasta el extremo que legitima la acción de todos los reyes cristianos que nunca pierden de vista ni olvidan el carácter 'hispánico' de la Reconquista. Mallorca y el Desembarco que conmemoramos forman parte de esa recuperación de la España perdida por el Islam», i a més «en las crónicas de nuestro Rey Jaime I son contundentes las apelaciones a su condición de 'español', sus referencias a España como espacio propio y a la condición 'hispánica' de la conquista de Mallorca». (Per cert, en Delgado també és historiador?).

El que ha organitzat el batle Delgado ha estat un atac a cada un dels centres escolars del municipi, primer en conjunt convocant totes les Amipa per convèncer-les dels beneficis del decret de trilingüisme, i com que no ha donat el resultat que esperava (només hi varen anar 4 Amipa), després ha continuat citant les Amipa de cada centre, una per una. I en els casos d'Amipa «no afins» als seus pensaments també ha convidat pares no pertanyents a les juntes directives per tal que li donassin suport. L'objectiu és clar: crear divisió interna entre les Amipa «no amigues».

Altres accions auspiciades pel mateix ajuntament han estat els atacs frontals als projectes lingüístics de dues escoles del municipi: Migjorn de Bendinat (un dels regidors del PP n'ha capitanejat la rebel·lió) i Son Caliu (on el vot de l'Ajuntament va ser en contra del projecte elaborat i aprovat pel professorat del centre).

Aquesta carta només vol ser una denúncia de l'intent de fer entrar el món polític dins els centres educatius ationant conflictes que no hi eren fins fa poc, i d'uns fets que ataquen els projectes pedagògics d'ensenyament del català i del castellà que tendeixen al domini de les dues llengües per igual i que fa més de 25 anys que estan funcionant molt bé a les escoles de les Illes.

En cap cas no volem encetar una discussió sobre temes pedagògics amb els polítics, ja que no són la seva especialitat.

De tot això l'única esperança és que els polítics duren dos dies, i els mestres continuen fent la seva tasca any rere any.

(*) Publicat a la secció Cartes al director del Diari de Balears el dia 2 de juliol de 2006