Vaig sentir molt la mort fa quasi un any en accident de Tomeu Bonafé. M'ho digueren quan era de viatge de feina a Euskadi. Vaig recordar els anys difícils, quan a Calvià comandava Paco Obrador i ell estava a prop d'una petita formació que es deia Gente del Pueblo, que més tard s'integraria en el PP. Record llargues converses a Ses Planes de Palmanova, on exercia de pagès. Bonafé era un mallorquí de soca-rel, d'aquells que no es deixen trepitjar quan van perdent, però que també fugen de la prepotència i el menyspreu cap als inferiors quan assoleixen la victòria. Aquesta és la diferència entre els polítics de casta, els que deixen empremta, i els pirreumes, que quan toquen moqueta de poder es tornen estufats, altius i miren per sobre l'espatlla els que els ajudaren. Quan Obrador i després Nájera aplicaven erodet, la maça i el cullerot a Calvià, Bonafé i d'altres valents resistiren. Vaig estar al seu costat, fins i tot quan acudí a declarar com a testimoni en el sonat cas Calvià, poc abans del cop d'estat del PP contra el president Soler i l'arribada al poder de Jaume Matas.

És per això que em fa tant de mal veure la indignació de la seva família per una informació del meu company i amic Pep Matas sobre les circumstàncies que envoltaren l'accident de Tomeu. El seu fill és alt càrrec de l'Ajuntament i policia. Ell sap molt bé com em vaig jugar la cara sovint per la Policia municipal d'aleshores. Sap molt bé els contactes que jo tenia en la perillosa etapa de la democradura exercida per Obrador i Nájera. Però hi ha una cosa que no sap Bartomeu Bonafé fill ni sabia el seu pare: essent batle Paco Obrador, persones molt pròximes a la primera vara se n'anaren al mercat de la Boqueria de Barcelona i dugueren cap aquí bolets del Pirineu, un plat exquisit. L'objectiu: convidar el meu president, Pere A. Serra, i convèncer-lo que jo deixàs de fer informació de Calvià. Pere Serra s'hi va negar i m'encoratjà a continuar endavant. Ara, quan veig el PP en el poder, i la fatxenderia de Carlos Delgado, record, record, record...

Acab de tornar de Mèxic, d'una roda de premsa convocada pel Grup Barceló en què m'han tractat a coces. Però d'aquell país duc una frase marcada al cervell; està inscrita en un monument dedicat als pares de l'Estat mexicà, crec que de Lázaro Cárdenas: Hay que ser muy hombre en todo para ser liberal en todo. L'alçada dels grans es demostra defensant els dèbils. I també en l'agraïment dels dèbils quan arriba el dia en què es tornen forts. Vaig gaudir de l'agraïment de Bonafé. No ho oblidaré. Ell sí que era un liberal en tot: gran calvianer, mallorquí fins a la vàlvula mitral.

(*) Publicat el dia 28 de maig en el Diari de Balears