La solució de la crisi de Calvià es pot considerar històrica. Per primer cop a un trànsfuga i als que li donaven suport els ha sortit el tir per la culata. El batle Carlos Delgado haurà de tornar a UM les competències que li havia arrabassat i consensuar tots els temes que vagin a ple. La pressió de la cúpula del PP balear, començant per la coherència del seu secretari general, José María Rodriguez, ha estat clau perquè Delgado faci anques enrere. El trànsfuga Joan Thomàs ja ha deixat de ser decisiu i la seva presència dins l'Ajuntament s'ha fet molesta per a tots els partits. Per al PP local s'ha convertit en un llast, en la presència viva d'un fracàs polític. I per a la resta de formacions, començant per UM, es tracta d'una vergonya antidemocràtica que desprestigia el consistori. És ben hora que Thomàs faci un pensament i renunciï a la seva acta de regidor. Faria un favor a tothom i deixaria de ser un depriment i inútil factor de tensió. I això és el més important. A partir d'ara, qualsevol temptació de transfuguisme, sigui allà on sigui, es veurà frenada per la resolució del cas de Calvià. Els qui vulguin trair el seu partit i els seus electors s'ho pensaran moltes vegades abans de fer la passa. Tanmateix, no només serà el seu final polític, sinó que la seva acció no servirà per res. I els mateixos que els puguin animar a la traïció, després els acabaran abandonant.