Acabi com acabi el serial calvianer, dos fets han quedat en evidència. El primer és la tasca de fermesa, lleialtat i defensa dels valors del PP que ha fet el secretari general José María Rodríguez, que amb el seu coratge fa possible mantenir el pacte amb UM i posar contra les cordes la sedició de Carlos Delgado. Aquesta és la part seriosa del drama. Després també s'ha de valorar el factor tragicòmic: el complexe d'inferioritat intel·lectual que pateix el batle de Calvià respecte a un columnista d'extrema dreta, Antonio Alemany Dezcallar, que l'ha duit al desastre i al ridícul. Esgarrifosa ha de ser la misèria política de Carlos Delgado Truyols quan ho ha fiat tot a les profecies d'un individu conegut perquè allà on fica el nas flamíger tot rebenta com un obús d'artilleria. Com passa sempre amb aquestes operetes, aquesta parella protagonitza un esperpèntic cas d'incapacitat política. Si Delgado no fos un acomplexat, s'hauria vacunat contra la contaminació d'Alemany, darrer reducte de l'ultramontanisme més avinagrat de Mallorca. Tot el que ensuma acaba en misèria material i moral. El que ha de fer el PP de Calvià és mirar el seu secretari general i comprendre que només des de l'acceptacció de les directrius del partit es construeix una societat moderna i no una selva, lloc farcit de franctiradors i oportunistes, els quals, tard o d'hora, acaben rebel·lant-se contra els valors democràtics. L'actitud bandolera de Delgado el converteix en un ésser políticament marginal, un d'aquests subproductes els quals la història condemna a ser poal del fems dels afers públics. Aquest és el patètic signe d'una part de la semiaristocràcia vinguda a menys que no ha sabut adaptar-se als nous temps. Calvià ja no és la terra de conquesta que es repartiren fa centúries un parell de nobles. Avui hauria de ser el mirall d'una Mallorca plural, lliure i oberta. I dins aquest anhelat marc sembla psicològicament impossible que s'hi puguin adaptar Delgado i Alemany. Són fossers de la llibertat. I si no comprenen la lliçó de Rodríguez, que fundin un partit d'extrema dreta, un gueto negre en el qual podran bramar a gust. I que jutgin les urnes.