Diuen que un trànsfuga és un polític, per exemple un regidor, que passa d'un partit a un altre, però també es pot anomenar de la mateixa manera la persona que abandona el seu partit per votar amb un altre; hi sol haver una etapa transitòria fins que canvia de partit, si és que el volen. Si la proposta que vota és totalment oposada a la idea del partit que el va presentar a les eleccions i que li va donar suport econòmic i logístic perquè pogués arribar a ser regidor, es converteix en trànsfuga traïdor, perquè romp amb la fidelitat que devia al partit i als seus electors i si se n'aprofita personalment en perjudici dels electors es converteix en un trànsfuga traïdor defraudador, i així podríem anar afegint adjectius i cap de bo per a qui s'ha canviat la camiseta en benefici propi i d'uns quants, que actuen de manera caciquista en perjudici de la majoria del poble.

Sol ser gent sense escrúpols que és capaç de dur endavant qualsevol acció per aconseguir els seus propòsits, i moltes vegades els suposa canviar d'estatus econòmic, i sembla que el traïdor triomfa, d'aquí que tenguem el refrany que diu que el lleial no viu més que fins que el traïdor vol. En realitat sembla que és així, però els béns materials que sol adquirir solen convertir-se en pèrdues d'amistats i de confiança de les persones que el coneixen i que el coneixeran, per això, en tenim un altre que diu l'home vol la traïció, però no el traïdor. Per als partits que els han obert la porta, els han vestit, els han alimentat, els han donat feina, suport i els han presentat com a persones de bé, només se'ls pot recordar: Criau corbs i vos trauran els ulls! Si hi ha doblers pel mig que han ajudat a cometre l'acte deslleial es converteixen en més traïdors que Judes.

I així es fan famosos i passen a la història, i a l'escola surten com a model de transfuguisme quan es fa una explicació sobre el tema, surten com a model de pèrfids i quan passen pels carrers, els que saben la malifeta s'ho conten i fan córrer la veu que aquella persona no és de fiar i no hi volen tractes, fins i tot alguna vegada no en volen saber res ni les persones que els havien subornat, ensarronat i convençut per fer l'acte d'insidiós, i, a vegades, quan van a cobrar els poden recordar que Roma no paga els traïdors.

Una situació com l'explicada és la que presumptament sembla que ha ocorregut a l'ajuntament de Calvià, on el regidor d'UM Joan Thomàs ha abandonat el partit per votar al costat del PP, la recepció d'una urbanització a través de la qual es beneficia la persona que sembla actuar com un cacic, ja que es beneficia de 700.000 euros o més que se li exigien, i que té el batle i el partit com a executors del seu benefici i que ha fet que els electors calvianencs hagin perdut molts de doblers.

La paradoxa que existeix és que sembla que el càrrec de regidor hauria de pertànyer al partit, ja que és el que l'ha presentat, és el que els electors han votat i és el que va presentar el programa electoral i sembla que el que fa un trànsfuga és un frau total contra totes aquestes accions que regula la democràcia, però algunes sentències del Tribunal Constitucional de l'Estat han determinat que els càrrecs que es concedeixen als polítics són propietat dels que els exerciten i poden fer amb ells el que vulguin, fins i tot actes de fellonia. Això és un míssil que va contra la línia de flotació de la democràcia representativa i vint-i-set anys de parlamentarisme no han servit per resoldre una qüestió que cau pel seu propi pes. Serà que als partits majoritaris espanyols els interessa tenir la possibilitat que ocorrin actes d'aquests.

S'especula sobre la quantitat de doblers que val fer un acte de traïdoria, i a vegades s'han de cercar referents. Es va dir que a Calvià la compra d'un regidor l'any 1991 costava cent milions de pessetes, per tant es fàcil fer comptes, encara que en aquests casos no és suficient aplicar l'augment del nivell de vida, més aviat s'han d'aplicar els augments existents en les compres de jugadors de futbol considerats com a cracks. L'únic avantatge per al trànsfuga calvianenc és que s'ha aixoplugat en un partit que té com a tradició elevar la categoria d'alguns dels que han comès algun frau electoral o d'alguna altra casta.