E l passat dia 30 de juny vaig ser reelegit Defensor del Ciutadà i del Turista per tots els grups polítics del Consistori calvianer. Tot i que em sent molt honorat de continuar fent feina per als nostres ciutadans, pens que el més important no és l´elecció d´una persona, sinó de com va ser elegida i, més que això, del manteniment d´aquesta Institució.
Les persones no són imprescindibles, les persones són sempre actors que compleixen el seu paper amb més o menys encert durant la funció que els pertoca i després són substituïdes per altres. Tot i així, és veritat que hi ha persones que prestigien o desprestigien la institució, però quan acaba el seu trajecte se´n van i la Institució queda.
En el cas de Calvià el més important és que, primer, els representants del poble es posassin d´acord per a l´elecció per unanimitat. No és gens fàcil dins les complexitats polítiques arribar a acords i fer pactes. I, segon, que es mantingui una petita Institució, encara que humil, que té tota una història, dins un altre context, representada pel Síndic de Part Forana d´aquell segle XIV, tan llunyà, i dels Síndics Procuradors Generals i Síndics persones del segle XVIII, i que durà fins a finals del segle XIX. Les institucions són les columnes que aguanten l´estructura dels edificis, llavors cada opció política la decora en funció dels seus ideals i projectes. La lleialtat a les institucions, el Bundestrauen de la doctrina alemanya és, en aquest cas, l´ideal de la política.
Recobrar tradicions com la del Síndic del Ciutadà i del Turista, i mantenir-les, institucions que ajudin el ciutadà a sentir-se més lliure, menys indefens i igual davant la seva Administració és una mostra d´alló que han sabut fer, entre tots, al Consistori calvianer.
Arribat a aquest punt seria desitjable que la política, pel bé comú, encetàs aquest encert del pacte, i que a sobre en un o dos grans temes del Municipi hi hagués uns acords per damunt dels interessos partidistes, per altra banda, ben legítims. És cert que quan es parla de poder és molt difícil posar-se d´acord; però el que cal és parlar de Projectes de futur que beneficien el bé comú. El trobar punts de convergència i materialitzar-los esdevindrà la gran política.

La política de gran volada, aquella que queda i que no es crema al fogueró de les lluites, a vegades inútils, és allò desitjable, sobretot, en moments tan importants com els que vivim.
Calvià és més que notícies continues desaforades que es mouen més d´una vegada al tall de navalla. Calvià són uns ciutadans que treballen des d´un lloc de feina, des d´un negoci, per la lluita per la vida; Calvià és una població de més de 45.000 persones de dret i una mitja anual d´unes 80.000 residents, amb més de 109 nacionalitats, que conviuen amb tot el que implica les diferències ètniques i culturals; Calvià, és un municipi jove que pretén donar un futur als seus fills; Calvià és quelcom, per a molts, que ens omple el cor quan trepitjam els seus camps i muntanyes i miram des de la llunyania la mar.

I Calvià, en aquest cas que em mou a fer aquest escrit, és un lloc que, pel que es veu quan cal (i el dia 30 de juny, així va ser) sap estar a l´alçada. Tan de bo amb els dos o tres grans temes que condicionen un municipi s´entràs per aquests camins dels pactes.

(*) Publicat en el Diari de Mallorca el dia 26 de juliol de 2005